MURCIA

Hi ha molts dubtes sobre els orígens de la ciutat de Múrcia. Hi ha constància que va ser manada fundar amb el nom de Madina Mursiya el 25 de juny de l'any 825 per l'emir d'Al-Andalus Abderramán II amb l'objectiu de sufocar les revoltes entre iemenites, muladíés i les castes dominants hispanogodas que ensangrentaban les terres de la Cora de Tudmir, així com per fer més fort el poder de l'Emirat de Còrdova en una cora escassament islamitzada. Historiadors com Rodríguez Llopis defensen, però, que el que es va produir en aquell any no va ser la fundació sinó el trasllat de la capitalitat de Tudmir a una Múrcia ja existent.

La veritat és que tot sembla indicar que ja existia un petit lloc poblat en aquesta mateixa zona, els orígens es remuntarien a una vila romana anomenada Murtia, en clara referència a l'existència d'aiguamolls i murtes -arrayanes- entorn d'ella. De fet, està arqueològicament demostrat el desenvolupament d'un extens complex de villae romanes a la vall del Segura que aprofitaven la feracitat de les terrasses fluvials i l'abundància de
l'aigua del riu.

VALENCIA

València compta amb dues platges urbanes de sorra fina i daurada, la platja de les Arenes i la platja de la Malva-rosa, les quals delimiten pel sud amb el port de València i pel nord amb la platja de la Patacona d'Alboraya. Són unes platges de caràcter urbà, que compten amb un extens passeig marítim en el qual hi ha nombrosos i amplis locals, els quals ocupen antigues cases de bany, i ofereixen una àmplia oferta d'allotjament i gastronomia local.

Les platges de la capital situades al sud del Túria no tenen un caràcter urbà tan marcat i presenten un ambient més solitari. Des de les platges de Pinedo, amb el sector de la Casa Negra on es practica el nudisme, fins a la platja del Perellonet o del Recatí i la gola del Perelló, hi ha més de 15 quilòmetres de costa sorrenca (protegida per dunes), les quals constitueixen una oferta de platges espaioses, envoltades pel Parc natural de l'Albufera

SEVILLA

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia. Té 702.355 habitants, sent la ciutat més poblada d'Andalusia, la quarta d'Espanya després de Madrid, Barcelona i València, i la 31a de la Unió Europea. El municipi té una extensió de 140,8 km2, tot i que l'Àrea Metropolitana de Sevilla està composta per 46 municipis i inclou a una població d'1.519.639 habitants (INE 2011), ocupant una superfície total de 4.900 km2.

El seu nucli antic és el més extens d'Espanya. El seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals la converteixen en una ciutat receptora de turisme nacional i internacional. Entre els seus monuments més representatius es troben la Catedral (que inclou la Giralda), l'Alcázar, l'Arxiu d'Índies i la Torre del Oro, sent els tres primers declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco de forma conjunta en 1987.

El port de Sevilla, a uns 80 km de l'Oceà Atlàntic, és un dels pocs ports fluvials d'Espanya, ja que el riu Guadalquivir és navegable des de la seva desembocadura en Sanlúcar de Barrameda fins a la capital sevillana. Així mateix, Sevilla disposa d'una xarxa desenvolupada de transport per carretera i ferrocarril, així com d'un aeroport internacional i una xarxa de metro. És destacable la presència històrica de la indústria aeronàutica a la ciutat, així com de la indústria militar.

COLOMBIA

La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud. La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb el Perú i l'Equador al sud, i amb Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.

Colòmbia és una república en què el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.

El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres són decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la dècada dels noranta.

SAN FRANCISCO

San Francisco és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units. Està situada a una península plena de turons que separa la Badia de San Francisco de l'Oceà Pacífic. És la quarta ciutat més poblada de l'estat amb 776.773 habitants, si bé la seva àrea metropolitana supera els 7 milions d'habitants, i és no només de les més importants dels Estats Units sinó del món sencer, on gràcies a l'activitat de Silicon Valley ha estat pionera en la revolució informàtica.

Situada prop de la falla de San Andrés, la ciutat pateix terratrèmols amb certa regularitat, el més important dels quals fou el del 1906 i n'obligà una reconstrucció quasi total.

MENORCA

Menorca és una de les illes de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Presenta una peculiar geografia i història natural i humana. El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues Illes Balears (el mot llatí minor va donar el català menor). Lingüísticament, a Menorca es parla (o ralla) el menorquí, un subdialecte del dialecte balear (del bloc oriental de la llengua catalana). Fins i tot, els rodols de Maó i Ciutadella tenen parlars diferents, caracteritzats per la diferent pronúncia de la 'e' tònica i per l'entonació, que és terminal ascendent a l'àrea de Maó, i descendent a l'àrea de Ciutadella (Veny, J. 2002).

Menorca és Reserva de la Biosfera (UNESCO) des de 1993.

El parc 'El retiro'

El parc 'el Retiro' o parc del Bon Retiro-, popularment Conegut com El Retiro, és un parc de 118 hectarees Situat a Madrid. És un dels llocs més significatius de la capital.

Els jardins tinència és van originar entre a els anys 1630 i 1640, Quan el comte-duc Olivares -privat de Felip IV (1621-1665) - va regalar al rei uns Terrenys per a gaudi de la Cort al Voltant del monestir dels jerònims de Madrid . Aixi, amb la reforma de l'Quart Reial que hi havia Al costat del Monestir, és va iniciar l'construcció del Palau del Retiro.

Després de la revolució de 1868, la Gloriosa, a els jardins passen a ser Propietat municipal i els ports és van Obrir a Tots els Ciutadans, començant una època en la qual, la Ria Gran i l'Estany de Sant Antoni dels portuguesos és van transformar a Passeig de Cotxes. És van col·locar les fonts dels Galápagos i de la Carxofa, realitzant la font de l'Àngel Caigut, obra de Ricardo Bellver. A l'Camp Gran és van construir al Palau de Cristall del Retiro i al Palau de Velázquez, obra de Ricardo Velázquez Bosco. En aquesta època, concretament a finals del segle XIX, transcorre la novel·la que Pío Baroja va titular Els Jardins del Retiro, a la qual és narra la vida de la ciutat entorn de este Enclavament.